Som líders o únicament ho fem veure?
No centrar-se mai en un objectiu o realització en la vida, ja que en qualsevol moment aquest objectiu pot desaparèixer i llavors, la nostre única raó de viure s’esfuma al instant. En canvi, si mantenim més d’un pilar en la nostra vida, ens ajudarà que la teulada malgrat la falta d’algun d'aquest segueixi en peu.
Com un amic em va comentar un dia, nosaltres no aprenem dels errors, nosaltres aprenem de les coses que fem bé. Si no ens ensenyen com es juga, com jugarem?
Crec que hi ha dos tipus de líders potencials: per una banda, els líders que sacrifiquen parts de la seva vida per assolir objectius, i per altra banda els líders que els podria anomenar “hippis” i viuen la vida amb els seus (família i treballadors). Sempre he considerat que en la vida, per poder avançar i créixer s’han d’alliberar coses i fer canvis en la nostra vida per tal de millorar com a persona, i tenia entès que l’èxit s’assolia per aquesta via. Després d'haver pogut tindre l’oportunitat de llegir-me aquest llibre per segon cop, tinc la certesa que un líder clarivident o digues-li com tu vulguis, mai voldrà l’estabilitat, ja que considero que l’estabilitat ens dóna l’acceptació que tot ja està bé com està, i amb el que m’ha ensenyat aquest llibre és que sempre s’han d’augmentar els coneixements; i aquest és el meu objectiu. No hi ha edats pel coneixement.
Però tanmateix, sempre tenir clar els teus ideals, valors que t’han inculcat i quin és el teu origen per tenir els peus a terra i saber des d’on estàs construint, independentment de si estàs liderant en una empresa de Xina o Nova York.
Un cop, vaig anar a visitar a una amiga "coach" perquè m’expliques tot aquest món com funcionava, i em va impactar molt quan em va dir que l’assoliment del lideratge complet és necessari d’uns coneixements molt amplis i diversos que tothom ja té adquirits en un cert nivell o mesura i que únicament es poden millorar amb la PRÀCTICA, i sobretot per mi, amb la Voluntat. Com va dir Laia Sanz: “Qui té la voluntat, té la força”.
Ara ve, això val el preu de perdre un matrimoni o una família? o potser amb els anys potser comences a valorar coses que abans no li donaves importància?
I tu, com de líder et consideres?