Líder, real o fictici?

Som líders o únicament ho fem veure?

No centrar-se mai en un objectiu o realització en la vida, ja que en qualsevol moment aquest objectiu pot desaparèixer i llavors, la nostre única raó de viure s’esfuma al instant. En canvi, si mantenim més d’un pilar en la nostra vida, ens ajudarà que la teulada malgrat la falta d’algun d'aquest segueixi en peu.

Com un amic em va comentar un dia, nosaltres no aprenem dels errors, nosaltres aprenem de les coses que fem bé. Si no ens ensenyen com es juga, com jugarem?

Crec que hi ha dos tipus de líders potencials: per una banda, els líders que sacrifiquen parts de la seva vida per assolir objectius, i per altra banda els líders que els podria anomenar “hippis” i viuen la vida amb els seus (família i treballadors). Sempre he considerat que en la vida, per poder avançar i créixer s’han d’alliberar coses i fer canvis en la nostra vida per tal de millorar com a persona, i tenia entès que l’èxit s’assolia per aquesta via. Després d'haver pogut tindre l’oportunitat de llegir-me aquest llibre per segon cop, tinc la certesa que un líder clarivident o digues-li com tu vulguis, mai voldrà l’estabilitat, ja que considero que l’estabilitat ens dóna l’acceptació que tot ja està bé com està, i amb el que m’ha ensenyat aquest llibre és que sempre s’han d’augmentar els coneixements; i aquest és el meu objectiu. No hi ha edats pel coneixement.

Però tanmateix, sempre tenir clar els teus ideals, valors que t’han inculcat i quin és el teu origen per tenir els peus a terra i saber des d’on estàs construint, independentment de si estàs liderant en una empresa de Xina o Nova York.

Un cop, vaig anar a visitar a una amiga "coach" perquè m’expliques tot aquest món com funcionava, i em va impactar molt quan em va dir que l’assoliment del lideratge complet és necessari d’uns coneixements molt amplis i diversos que tothom ja té adquirits en un cert nivell o mesura i que únicament es poden millorar amb la PRÀCTICA, i sobretot per mi, amb la Voluntat. Com va dir Laia Sanz: “Qui té la voluntat, té la força”.

Ara ve, això val el preu de perdre un matrimoni o una família? o potser amb els anys potser comences a valorar coses que abans no li donaves importància?

I tu, com de líder et consideres?

Les 8 claus del lideratge del monge que va vendre el seu Ferrari- Robin Sharma

Valoració del llibre

Crec que hauria de ser un llibre recomanat e obligatori per tota la societat, no únicament pels directius o empresaris que tinguin un equip humà a càrrec seu, sinó que aquest llibre almenys per mi, m’aporta la saviesa necessària per poder-me despertar cada dia i gaudir del més important, de la vida.

Conclusions, aprenentatge i recomanacions

Si dediques la teva energia al valuos objectiu que s’amaga al radera del que fas i deixes de donar-li importancia a les recompenses, arribaras abans al teu destí.

1. I si el teu destí canvia durant el procés abans d’arribar a ell? I si t’adones que realment pel que estàs lluitant per assolir-lo no és realment el que desitges o creus?

Els psicòlegs saben des de fa molt de temps que: els essers humans fugen del dolor i busquen el plaer. Activitat: Provar d’explicar els teus problemes i ser totalment negatiu amb un grup de gent/ amics, ja veuràs com en uns segons, algú haurà canviat el tema, marxaran o tot el grup s’impregnarà del teu negativisme. La gent prefereix riure que plorar, sense saber que plorar també és bo, però els hi van ensenyar que això era de dèbils i ningú ho vol ser.

1. És millor castigar a un treballador per haver fet malament la seva feina? Un líder ha de ser positivista en qualsevol situació o problema, perquè sinó llavors tot el grup no creurà amb l’assoliment.

Fotografia de la terra: des de fora veus una fotografia completa, el difícil és apropar-te i veure més a prop com aquella fotografia era un conjunt de punts en els quals la unió de tots aquests formava una imatge. Aquesta és la metàfora del lideratge, un punt no significa res, però la unió de molts d’ells, crea coses increïbles.

1. Com tu sabràs igual que jo, vivim en un món globalitzat on l’individu únic i sol és insignificant, per aquest motiu, cada vegada és més important els contactes, ja que des dels nostres orígens hem sigut uns essers sociables. Com més gent al teu voltant, més poder tindràs al teu abast.

Primer de tot i per mi, un dels aspectes a tractar per tal de millorar, es basa en què molta gent li falta autodiciplina per tal de ficar en pràctica totes les activitats rutinàries o de cada dia. Molta gent, igual que jo, ajornen els assumptes més importants de la seva empresa i de la seva vida, ocupant-se únicament dels aspectes més rellevants e imminents. I després, quan ja és massa tard, es desperten un dia i es donen compte de què podria haver sigut la seva vida i no és. Es lamenten per totes les oportunitats perdudes. Però tristament, ja és massa tard.

També m’agrada pensar al mateix temps, en què les oportunitats no s’han d’esperar a què vinguin per si soles, sinó que som nosaltres que tenim d’anar a buscar-les o crear-les. (No ens tocarà la loteria si no anem a comprar el dècim)

Quan la gent compleix les seves promeses, es crea la lleialtat.

1. Per qùe es tan fàcil dir-ho i tan difícil fer-ho?

He après que cada nou dia és un regal. Molta gent, està tan ocupada perseguint l’èxit que deixa de prestar atenció als petits detalls que ens ofereix la vida. Molts d’ells fins i tot, acaben perdent la salut i no són feliços. Tenir el valor de gaudir de la vida mentre viatges en ella.

Tothom vol fer les coses bé. Tots tenim somnis, esperances i passions que esperem que és compleixin algun dia. Però la veritat és que la majoria de les ambicions de la gent es veuen ofegades pels homes i dones que els lideren.

El fracàs no són més que lliçons encobertes? i per què tornem a caure amb la mateixa lliçó? Hi ha gent que li agrada caure una i una altra vegada, per demostrar-se a ells mateixos que són un fracàs?

Avui en dia, el que més aprèn és el que triomfa. El canvi pot produir alegria. podríem dir que és el cicle de la vida. Considero que sempre tots els canvis són bons, ja que si inicies un canvi és perquè hi ha alguna cosa que no t’agrada en la teva vida.

Conclusió: No estiguis tan ocupat perseguint les coses importants, i acabis oblidant-te dels senzills placers que ofereix la vida. No t’obsessionis amb guanyar diners per viure si després t’oblides de viure.